Gruss Gott Wien!

 

Un recorregut fotogràfic i literari per la ciutat de Viena i per la seva història, a partir de la seva arquitectura i desenvolupament urbanístic, i el seu paper clau en la història de l'art i de l'arquitectura moderna europea.

“A Viena, tot allò que s'expressava amb música o color es convertia en motiu de festa: processons religioses com la del Corpus, desfilades militars, la Burgmusik; fins i tot els enterraments trobaven una concurrència entusiasta. (...) Aquesta sensibilitat per tot allò que fos color, música i festa, aquest goig pel teatre com a joc i reflex de la vida, ja fos a l'escenari ja fos a la realitat, eren coses que compartia tota la ciutat." (Stefan Zweig)

"En la recerca d'un llenguatge visual propi per a l'època Wagner es trobà amb una generació d'artistes i intel·lectuals joves, pioners de l'alta cultura del segle XX, que es convertiren en els seus aliats. El 1897 alguns d'aquests artistes es van unir en la creació de la Secessió, una societat que trencà amb les cadenes de la tradició i obri les portes d'Austria a la innovacio europea en les arts plàstiques, en particular a l'art nouveau." (Peter Vergo)

DRL_008

Bologna tonda

Un recorregut fotogràfic per la Bolonya de Lucio Dalla, cantautor bolonyès (1943-2012), amb texts de Giorgio Comaschi ("A Bologna con Lucio Dalla", 2022) i de John Berger ("The red tenda of Bologna", 2007), amb alguns dels versos de les cançons de Dalla i de Guccini.

"La rodonesa és una prerrogativa històrica de la ciutat. Bolonya és rodona perqué és al centre, i ha estat sempre central, des dels temps dels Etruscs, fonamentalment com a nus de trànsit, de moviment de viatgers, de mercaderies. (...) A més Bolonya és rodona en la manera de fer, en el tortell, en la cassola del ragú, en el suavitzar les cantonades, en el voler ser sempre al mig, moderada i conservadora, tolerant i acollidora." (Giorgio Comaschi)

"A l'església de Santa Maria della Vita hi ha un Compianto. Es tracta d'un grup de figures de terracota de grandària natural del segle XV.  L'autor es Nicolo dell'Arca, un escultor que va treballar la major part de la seva vida a Bolonya. Els dos homes del grup semblen tranquils; les quatre Maries estan atrapades en un huracà de dolor. Y el vòrtex de l'huracà és Maria Magdalena. " (John Berger)

DRL_007

París a vol d'ocell

El París medieval vist a vol d'ocell des de Notre Dame, resseguint la seva història en les impressions i les paraules de Victor Hugo, escrites al segle XIX, il·lustrades amb imatges de la ciutat del segle XXI.

"Al segle XV París estava encara dividit en tres viles completament distintes i separades, tenint cada una la  seva fesomia. La seva especialitat, els seus costums, les seves habituds, els seus privilegis i la seva història: la Cité, l'Université i la Ville. " (Victor Hugo)

"Aquesta hidra de torres, guardiana gegantina de París, amb les seves vint-i-quatre testes sempre aixecades i amb les gropes monstruoses plomades o amb escates de pissarra i totes amarrades de reflexos metàl·lics, acabava d'una manera sorprenent la configuració de la Ville a ponent." (Victor Hugo)

DRL_006

Obrigado Lisboa!

Un recorregut literari per la ciutat de Lisboa, resseguint l'itinerari de Fernando Pessoa, del 1925, amb les impressions de José Saramago, del 1984, il·lustrades amb imatges del segle XXI.

"A mida que el vaixell avança, el riu es torna més estret, per eixamplar-se novament més endavant, formant un dels més espaiosos ports naturals del món, on hi poden fondejar les majors flotes. És llavors quan, a l'esquerra, veiem les cases que semblen aplegar-se sobre els turons com el raïm. Som a Lisboa! " (Fernando Pessoa)

"Aquest barri, Barrio Alto, és castís, alt de nom i de situació, baix de costums, hi alternen els rams de llorer a les portes de les tavernes amb les dones de mala vida, encara que, com és l'hora matinal i els carrers han estat rentats per les grans pluges d'aquests dies, se sentí en l'atmosfera una mena de frescor innocent, un tuf virginal, qui ho anava a dir en un lloc de tanta perdició..." (José Saramago)

DRL_005

Hera Lacínia, paisatge i memòria

El temple d'Hera Lacínia, al promontori de Capocolona, prop de Crotona (Calàbria), fou un dels principals santuaris de la mediterrània antiga dedicats a la deessa Hera.

"El paisatge grec constituïa un element essencial de les narratives mítiques i estava inbuït d'esdeveniments i fets dels temps dels déus i dels herois que li confegien significat." 

"La columna dòrica del temple d'Hera, que avui s'alça solitària davant del mar a l'extrem del promontori Lacini, és l'únic monument que resta en peu de l'antiga colònia de Kroton. El temple del qual formava part era l'edifici principal de l'antic santuari d'Hera Lacínia, un dels més importants de la Magna Grècia." 

DRL_004

London Revisited, octubre del 2013

Un recorregut fotogràfic i literari per la ciutat de Londres, amb les impressions d'un viatger del 1918 il·lustrades amb imatges del segle XXI. 

"El plaer de descobrir una ciutat enorme i desconeguda, sense guies ni llibres, deixant només flotar l'esperit en lectures anteriors, és una de les coses més agradables que es poden fer a la vida. Londres és un plat fort. I així, després de caminar hores i hores per parcs i jardins, carrers i places, vaig trobar-me, un crepuscle d'hivern, sobre el pont de Westmister." (Josep Pla)

"La City, barri comercial de Londres, en tant que nucli agitat, espès i vivent, és una de les aglomeracions urbanes més modernes del món; en realitat, però, la seva estructura fa recordar la vella organització gremial de les ciutats medievals." (Josep Pla)

DRL_003

Firenze, 1986 - 2018

Un recorregut fotogràfic per la ciutat de Florència que il·lustra les idees claus sobre les transformacions que propiciaren el Renaixement

"El Renaixement és un fenomen fonamentalment italià; nascut a Florència, es va estendre amb posterioritat per tota Europa.  La concepció de l'art com a ciència liberal es materialitza en la necessitat d'elaborar un discurs teòric al voltant de les arts i del paper de l'artista. "

"La gran cúpula del Duomo de Florència marca l'inici de l'arquitectura renaixentista i constitueix una obra emblemàtica d'aquest període, símbol de la ciutat de Florència i característica de la personalitat del seu autor Filippo Brunelleschi."

DRL_002